Un dia de Puente

Sábado día 8/12/2007 fiesta nacional de la Inmaculada Concepción, por la mañana no hicimos mucho me levante y quede con Sara como de costumbre y fuimos a hacernos algo. Por la tarde fuimos al cine de la sesión de las 8 a ver la de Bee Movie (la de la abejita).
Mas tarde fui a casa para cambiarme, a las 11:30 pasaba Sara a por mí para irnos a la zona.
Una vez allí nos fuimos un rato al “bar de madera” y luego a la zona hasta la 4

LA HORMIGA VIEJA

Nuestra historia va de dos hormigas que una era vieja pero trabajadora y la otra vieja pero vaga como ella sola y todas se burlaban de la hormiga trabajadora porque iba muy lenta pero un día la hormiga reina bajo a los túneles de trabajo y le dijo a la hormiga trabajadora que se estaban burlando de ella, tu serás mi 1ª dama y tu trabajo será recompensado. Y a la hormiga vaga hizo que le cortaran la cabeza.



LA HORMIGA VIEJA
Hola amigos me llamo Blanca y esta es mi amiga Paula y somos las narradoras de este cuento.
Nuestro cuento va de dos hormigas y un hormiguero…Nuestras amigas las hormigas se llaman Yesun, Sunyan.
Yesun era una hormiga vieja pero eficiente y Sunyan era una vaga en potencia. Todas las hormigas del hormiguero (San Juan) se burlaban de la pobre Yesun porque se pasaba todo el día trabajando. Pero un día la reina Colmenera fue al hormiguero de (San Juan) y le dijo:
- Yensun querida acércate a mi, quería hablar con tigo porque quiero que todo tu esfuerzo y años de trabajo sean recompensados. Así que serás mi 1ª dama de la corte.
Al día siguiente llamo a la hormiga vaga y aunque la pobre hormiga, Sunyan, le pidió clemencia la reina no pudo tener piedad y ordeno que le cortaran la cabeza.

Halloween y Todos los Santos

HALLOWEEN

Halloween es una fiesta proveniente de la cultura céltica que se celebra principalmente en Estados Unidos en la noche del día 31 de octubre. Los niños se disfrazan para la ocasión y pasean por las calles pidiendo dulces de puerta en puerta. Después de llamar a la puerta los niños pronuncian la frase "Truco o trato" o "Dulce o truco" (proveniente de la expresión inglesa "trick or treat"). Si los adultos les dan caramelos, dinero o cualquier otro tipo de recompensa, se interpreta que han aceptado el trato. Si por el contrario se niegan, los chicos les gastarán una pequeña broma, siendo la más común arrojar huevos o espuma de afeitar contra la puerta.

Todos los santos
El Día de Todos Los Santos es una fiesta religiosa que se celebra en muchos países de tradición cristiana.
Día de Halloween

El día de Halloween por la noche es cuando solemos hacer la fiesta a todo esto, es el cumpleaños de una amiga mía y tenemos fiesta doble. La gente de mi edad lo que solemos hacer este día es ir a la playa a la zona y estar toda la noche de fiesta.

Día de todos los santos

Mi familia y yo el día de todos los santos vamos al cementerio x la mañana

La Mocadorà

La Mocadorà del 9 d’octubre, diada de Sant Donís, és un costum originari de la ciutat de València que consisteix en regalar a la persona estimada un mocador ple de dolços de massapà amb la forma d'elements propis de la pirotècnia i de les fruites i hortalisses valencianes. Al llarg de la història moltes comunitats, inclús pertanyents en àmbits culturals diferents i distants, han decidit dedicar una festa en honor als enamorats o, més genèricament, a l’amor. Aquest dia tots els que senten que estan enamorats ho demostren de forma extraordinària mitjançant la realització de determinades ofrenes i regals (flors, dolços, llibres...) a la persona estimada. A la majoria de països de l’òrbita anglosaxona, el dia dels enamorats se celebra el 14 de febrer, diada de Sant Valentí. A la Xina, en canvi, el dia de l’amor es festeja tradicionalment el setè dia del setè mes del seu calendari lunar i s’anomena Qi Xi o festa del doble set. Al Principat de Catalunya, el dia dels enamorats és el 23 d’abril, coincidint amb la Diada de Sant Jordi i com a evolució de l’antiga Fira dels Enamorats que se celebrava a Barcelona. Al País Valencià, en canvi, el dia dels enamorats és el 9 d’octubre, diada de Sant Donís o Dionís, coincidint amb les celebracions històriques de record a la data de fundació del Regne de València per part del rei Jaume I. Origen de la festivitat La llegenda explica que quan el rei En Jaume va entrar a València el 9 d’octubre de 1238 després d’una estratègia de reconquesta que havia durat molts anys, els habitants de la ciutat van oferir a la seva esposa, la reina Violant d’Hongria, com a ofrena i senyal d’apreci, les fruites i verdures de l’horta valenciana en un plat de ceràmica embolicat dins de mocadors de seda. El Nou d'Octubre, que coincidia amb la diada de Sant Donís, patró dels forners i pastissers, va començar a ser commemorada a partir de 1331 com a data de fundació del Regne de València i des d’aleshores s’ha anat celebrant sense interrupció. Des dels segles XV al XVIII, les festes de l’entrada del rei a la ciutat foren molt populars i consistien en el llançament d’uns coets especials, anomenats “piulets i tronadors”, des del terrat de molts edificis i especialment des de l’actual Palau de la Generalitat Valenciana. Amb l’arribada de Felip V, però, s’aboliren tots els furs valencians i amb ells les festes del Nou d’Octubre, així com altres costums valencians. La història explica que, aleshores, el Gremi dels Mestres Sucrers de la Ciutat i Regne de València, que agrupava els pastissers i confiters valencians, s’empescaren una manera de poder seguir celebrant la festa en honor al seu patró i al mateix temps diversificar la seva oferta. Per això, crearen la mocadorà: uns postres dolços que imitaven la forma dels piulets i tronadors i de les fruites i hortalisses. La Mocadorà Avui, la mocadorà, també anomenada "mocaorà" o mocadorada, és un mocador de roba agafat per les quatre puntes que conté tots aquests dolços artesans. El tronador i les piuletes estan fets a base de massapà cuit en parts iguals d’amela i sucre i rebaixat en ous. Són unes barres farcides de rovell a les que es dóna forma en record a aquests elements de la pirotècnia i que posteriorment es couen i ensucren. Les fruitetes són dolços fets de massapà cru de diferents colors i que tenen forma de diferents fruites i hortalisses (taronja, espàrrec, meló...). La mocadorà s’embolica primer dins un plàstic i després en un mocador de roba. Cada 9 d’octubre, tots aquells que es consideren enamorats regalen la mocadorà a la persona estimada en senyal d’amor, imitant així el que feren els habitants de la València quan el rei Jaume I arribà a la ciutat. En algunes famílies, també es costum regalar la mocadorà a la mainada i a la mare. La mocadorà es compra al matí del Nou d’Octubre en qualsevol pastisseria i compta amb uns 400 grams de dolços i el mocador, que es tria a part. El preu de cada mocadorà depèn de la qualitat del mocador i de la quantitat de dolços, però per norma general costa al voltant d’uns 30 euros. La mocadorà es consumeix després de dinar, sovint acompanyat de vi dolç i mistela. Malgrat que s’ha vinculat sempre als coets d’artifici i les fruites, la mocadorà ha estat vista també des d’un altre perspectiva. En efecte, hi ha qui ha volgut veure en aquest costum reminiscències d’un antic culte a la fertilitat: les dues peces de massapà, la piuleta i el tronador, són una representació dels òrgans sexuals masculins i femenins, i les dolces fruitetes, el resultat de la unió carnal

Celebració del 9 d´octubre

El 9 d´octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i es commemora l'entrada a la ciutat de València del rei Jaume I en 1238.

Base històrica:
Després de 5 mesos de setge, el 28 de setembre de 1238, vespra de Sant Miquel, el rei de València, Zayyan ibn Mardanix, va signar la rendició de la ciutat de Balansiya a Jaume I amb la condició de disposar de 5 dies per què tothom pogués sortir lliurement amb tots els bens que poguessen portar. Diu la tradició que Zayyan va ser l'últim en eixir de la ciutat el 8 d'octubre i que al dia següent, Sant Dionís, el rei Jaume i el seu seguici haurien fet l'entrada solemne a la ciutat, on el nou Bisbe de València va consagrar la mesquita major com a Catedral i va celebrar la primera missa d'agraïment. Malgrat que la conquesta no havia finalitzat, pocs mesos després Jaume I donaria els Furs de València a la ciutat, que proclamaven la fundació del nou Regne de València
Ramon Muntaner ja va llençar al mateix segle XIII la idea d'una celebració a la seua Crònica (cap. 28) on demanà que se celebrés el dia de Sant Miquel, prenent com a model la Festa de l'Estendard que ja se celebrava a Mallorca, i que coneixia personalment.

Noticia y Opinió

La exposición de fotos a la sala Coll Alas esta situada en la plaza de la escola pia,la exposición esta hecha por los componentes de la asociación de fotos de la safor.
Las imágenes se han inspirado en un libro titulado “La insoportable levedad del ser” de Milán Kundera que trataba de una extraordinaria historia de amor, de traiciones,de sexo,de celos, de muerte tambien de las debilidades y paradojas de la vida cootidiana de dos parejas cuyos destinos se entrelazan irremediablemente.
En efecto, los celos de Teresa por Tomas, el terco amor de este por ella opuesto a su irrefrenable deseo por otras mujeres, el idealismo lirico y cursi de Franz, amante de Sabrina, y la necesidad de esta, amante también de Tomas, de perseguir incansable, una liberta que tan solo la conduce a la insostenible levedad del ser, se convierten de simple anecdotas, en reflexión sobre problemas filosófico que, afectan a cada una directamente, cada dia. Transmitieron los contenidos del libro en imágenes para demostrar un poco el sentido de la vida.
Esta exposición estará desde el 14 de septiembre hasta el 14 de octubre.



La exposició va ser molt bona perque t´intentaven explicar la vida d´un altra manera amb imagens que no s´entenien soles veguenles sino que totes teníen un altra explicació.
Personalment les fotos que més em van agradar eren: La fotografia de David Montserrat, El darrer somriure de Teresa (que era quan la xica recordava la seua infància) de Eva Camarena, La literatura. Recerca d’un mateix de Salvador Victòria, Franz de Salvador Victòria, L´Ánima de Joan Vt Garcia, Fotoperiodisme. Teresa. L’aprenentatge de David Montserrat, Els tres personatges de Xavi Arbona

MI ANIMAL FAVORITO

Mi animal es una perra no es muy grande pero tiene el cuerpo alargado y mucho pelo de un color cobrizo, la cabeza mas o menos cuadrada y unos ojos granes y de un color oscuro como la noche, a todo esto mi perra se llama DINA de el perro que salía en los Pica piedra

LA FIRA DE GANDIA

El primer dia de la fira ve el tio de la porra que es un grup de persones en els seus origens era una comparsa bufa que satiritza l´Ajuntament i que van anunciant amb tambors el inici de la fira y festes de gandia.

Hi han molta classe d´activitats per a tota classe de persones cavalcades y mercats medievals en les escoles pies i un altre en el passeig per a major xiquets i per a jovens els concerts i berbenes.

El ultim de festes es fa una provesó en honor a san Françesc de Borja.

EL NOU CURS

En este curs espere que siga genial ya que es el ultim en el que tinc que estar amb els meus amigs. Mosatros som la classe de 4-c y ya tinc ganes de que monanem al viatge de paris.

els meus objectius son traurem el graduat idisfrutar tot lo que puga del ultim any de curs¡¡¡