Els dies de Pasqua per lo menys per ami no son molt divertits. Aquest any a coincidit falles i setmana santa així que desprès de que la setmana passada fora tan ajetreada a toco anar a berenar la mona al camp com es tradició.
Jo el diumenge me vaig alçar tard ja que el dia anterior va ser dissabte.
A mig dia cada un dels meus amics i jo vam dinar en les seues cases. Però per la vesprada vam ixir a pegar una volta però no vam fer res important, però desprès per la nit vam anar a casa de una amiga a vorer pel·lícules, no vam veure molt les pel·lícules però vam fer de tot un poc.
miércoles, 26 de marzo de 2008
MONA DE PASQUA
La mona de Pasqua és dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat.
El nom prové de la munna terme àrab que significa "provisió de la boca", regal que els moriscs feien als seus senyors.
Les mones presenten una gran diversitat. En un principi era una massa de pastís amb ous a sobre, tal i com es mostra al dibuix de la dreta del segle XIX, però amb el temps els ous van esdevenir de xocolata i al final va acabar esdevenint la base de la mona. Al País Valencià, per contra, no va evolucionar i encara manté la forma original de pastís (tonya) amb l'ou dur al damunt.
Actualment al País Valencià la mona de Pasqua es pot trobar en lloc de amb un ou dur al damunt, amb un caramull de clara d'ou, que es cou amb la mateixa cuita de la mona, quedant una mena de caputxó.
Tradicionalment el padrí regalava la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida després de missa. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d'amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el que no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.
Gairebé a tot Catalunya i al País Valencià, és tradicional que el padrí obsequiï el seu fillol, amb la mona, en la que sempre hi ha l'ou. La tradició de la Mona de Pasqua va aparellada amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata.
El nom prové de la munna terme àrab que significa "provisió de la boca", regal que els moriscs feien als seus senyors.
Les mones presenten una gran diversitat. En un principi era una massa de pastís amb ous a sobre, tal i com es mostra al dibuix de la dreta del segle XIX, però amb el temps els ous van esdevenir de xocolata i al final va acabar esdevenint la base de la mona. Al País Valencià, per contra, no va evolucionar i encara manté la forma original de pastís (tonya) amb l'ou dur al damunt.
Actualment al País Valencià la mona de Pasqua es pot trobar en lloc de amb un ou dur al damunt, amb un caramull de clara d'ou, que es cou amb la mateixa cuita de la mona, quedant una mena de caputxó.
Tradicionalment el padrí regalava la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida després de missa. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d'amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el que no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.
Gairebé a tot Catalunya i al País Valencià, és tradicional que el padrí obsequiï el seu fillol, amb la mona, en la que sempre hi ha l'ou. La tradició de la Mona de Pasqua va aparellada amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata.
jueves, 13 de marzo de 2008
FALLES I SETMANA SANTA
Aquest any ens a coincidit en Valencia que la mateixa setmana de falles també es la setmana santa, açò a causat moltes discussions i altercats perquè tant una cosa com l’altra es fan en el carrer amb la diferencia que en les falles tot es festa i rebombori i en la setmana santa tot es silenci i resar per lo que no podien estar tots al mateix tems en el carrer apart de que els monuments faller molestarien als caputxino a l’hora de eixir a la provesó. Per lo que entre els faller i els caputxinos han decidit que es suspendran algunes provesons amb la finalitat de que com les falles no mes son 4 dies pugen gaudir de les festes, i apartir del dimecres tot siga de setmana santa.
Como me lo voy a pasar en fallas.
Estas fallas yo espero que sean por lo menos iguales o mejores que las del año pasado, porque las del año pasado fueron buenísimas.
No se aun la mitad de las cosas que voy a hacer pero lo único que se es que no voy a pisar mi casa casi nada porque lo poco que estaré durmiendo y luego estaré por la calle.
Iré a las verbenas, a ver un día la mascleta a Valencia, a ver todas las fallas de Gandia y supongo que de paso también veré las de Valencia, y para terminar el ultimo día de fallas a ver la crema. Yo creo que serán perfectas.
No se aun la mitad de las cosas que voy a hacer pero lo único que se es que no voy a pisar mi casa casi nada porque lo poco que estaré durmiendo y luego estaré por la calle.
Iré a las verbenas, a ver un día la mascleta a Valencia, a ver todas las fallas de Gandia y supongo que de paso también veré las de Valencia, y para terminar el ultimo día de fallas a ver la crema. Yo creo que serán perfectas.
miércoles, 12 de marzo de 2008
NOSALTRES
Hui dimecres dia 12 de març am nat a vorer una exposició sobre la dona al casal Jaume I anomenada “NOSALTRES”.
Aquesta exposició esta feta amb unes fotos i esta dividida en tres parts. La primera part tracta de quan en la prehistòria era la època matriarcal, aon la dona era “l’ama” de sacasa , i era la dona els seus fills i desprès l’acompanyant que puguera tindre en cada moment, vol transmitir com que la dona en aquell moments era plenament feliç. En la segona part es ja mes prop al nostre temps i es la època patriarca aon el home es el encarregat de tota la seua família i aon la dona no te ni vot ni paraula ni siquiera es com un simple moble, els homes simplement les tractaven com un sac per a pegar aquest moment el autor vol donar a vorer una dona trista . I la tercera i ultima part es ja l’actualitat aon la dona ja va alsanse i en la casa ja no mana ni un ni l’altre sin que manen els dos, aon la dona no es plenament feliç però tampoc es plenament trista.
Ami l’exposició m’agrada’t molt perquè jo no sabia que va haver una època aon la dona era la que manava i ho feia tot, però també crec que la dona mai a segut plenament feliç.
Aquesta exposició esta feta amb unes fotos i esta dividida en tres parts. La primera part tracta de quan en la prehistòria era la època matriarcal, aon la dona era “l’ama” de sacasa , i era la dona els seus fills i desprès l’acompanyant que puguera tindre en cada moment, vol transmitir com que la dona en aquell moments era plenament feliç. En la segona part es ja mes prop al nostre temps i es la època patriarca aon el home es el encarregat de tota la seua família i aon la dona no te ni vot ni paraula ni siquiera es com un simple moble, els homes simplement les tractaven com un sac per a pegar aquest moment el autor vol donar a vorer una dona trista . I la tercera i ultima part es ja l’actualitat aon la dona ja va alsanse i en la casa ja no mana ni un ni l’altre sin que manen els dos, aon la dona no es plenament feliç però tampoc es plenament trista.
Ami l’exposició m’agrada’t molt perquè jo no sabia que va haver una època aon la dona era la que manava i ho feia tot, però també crec que la dona mai a segut plenament feliç.
miércoles, 5 de marzo de 2008
8 DE MARÇ DIA INTERNACIONAL DE LA DONA.
El 8 de març és actualment el Dia Internacional de la Dona Treballadora. És un diada tradicionalment aprofitada per reivindicar el feminisme.
La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d'un llarg procés. Sovint s'atribueix la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica. La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.
Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l'any 1910 en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l'establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Així doncs el 19 de febrer de 1911 les europees celebraren la diada.
El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917.
El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení.
La celebració de la data encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, éssent implantada per les Nacions Unides el 1977.
La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d'un llarg procés. Sovint s'atribueix la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica. La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.
Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l'any 1910 en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l'establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Així doncs el 19 de febrer de 1911 les europees celebraren la diada.
El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917.
El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení.
La celebració de la data encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, éssent implantada per les Nacions Unides el 1977.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)